rogerfv blog

El 21 de maig del 2006, un petit país amb menys d’un milió d’habitants, va aconseguir realitzar una consulta vinculant sobre el destí del seu poble. Aquest país era i és Montenegro. En aquest referèndum, hi va participar el 86,5% del electorat, i un 55,5% es va pronunciar a favor de la independència, sobrepassant així per un petit marge d’un 0,5% l’antidemocràtica norma impossada per la Unió Europea i l’OTAN, què calia el 55% per obtenir la majoria.

El 3 de juny del 2006 el Parlament de Montenegro va proclamar la independència, confirmant el resultat del referèndum. El nou Estat fou ràpidament reconegut com a tal internacionalment pels Estats membres de la Unió Europea, i finalment reconegut com a tal per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 29 de juny del 2006.

Segons les Nacions Unides, el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. L’any 1666, les Nacions Unides va proclamar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l’any 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol del 1977. En el seu Article 1 es diu:

Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aques dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsitència.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

Avui dia 13 de desembre del 2009, s’ha celebrat a 166 municipis de Catalunya una consulta no vinculant sobre la independència. El sí ha guanyat de forma abrumadora en tots ells. Segons les dades oficials, el sí ha obtingut el 94,71% dels vots, davant el 3,53% del no, el 1,76% restant es distribueix entre vots en blanc i nuls. La participació ha estat al voltant del 30%.

He escoltat i llegit en molts llocs, que en aquesta consulta només hi van a votar les persones proclamades independents, que la participació ha estat baixa, i un llarg etcètera de motius per intentar menyspreuar els resultats i restar-ne importància.

Us proposo el següent:

Podien anar a votar unes 700.000 persones, per tant, amb un 30% de participació, el total de votants ha estat de 210.000 persones. Amb 210.000 vots, s’ha aconseguit el següent:

sí: 94,71% (198.891 persones)

no: 3,53% (7.413 persones)

Catalunya té al voltant de 7.251.000 d’habitants segons dades de la Viquipèdia, el cens electoral pel referèndum de l’Estatut l’any 2006 va ser de 5.310.000 persones. Agafant com a base aquesta xifra de catalans amb dret a vot, i amb un 30% de participació com en el dia d’avui, s’obté que avui haguéssin votat 1.593.000 persones. Amb aquesta xifra de votants “compromessos” amb el país, i els resultats en % de vots de sí i no del dia d’avui seria el següent:

sí: 94,71% (1.508.730 persones)

no: 3,53% (28.143 persones)

Ara només faltaria arribar a un 50% de participació total, que estaria xifrada en 2.655.000 votants, per la qual cosa faltaria que votessin un 20% més de persones. Doncs bé, si aquestes 1.062.000 persones totes votessin que no, i ressalto, totes votessin que no, els resultats serien els següents:

sí: 1.508.730 persones

no: 1.062.000 + 28.143 = 1.090.143 persones

Si agafem la antidemocràtica norma que va impossar la Unió Europea i l’OTAN a Montenegro, què calia un 55% de vots a favor per obtenir la majoria i utilitzant la següent regla de tres:

2.655.000 votants —> 100%

1.508.730 voten sí —> x

Per tant, votarien sí un 56,83% dels electors amb un 50% de participació de la població catalana amb dret a vot. Per tant, aconseguiríem la indepèndencia.

Aquest “exercici” sé que compta amb diferents fonaments que fan que no sigui fiable ni verídic al 100%, alguns diran que les dades que prenc són dades de poblacions de caire independentista, que a l’àrea metropolitana del Barcelonès aquestes xifres baixarien molt, també a altres grans ciutats, o que la majoria de gent del no, no ha sortit a votar. Hi estic d’acord. Ara bé, també agafo com a dades que per arribar al 50% de ciutadans amb dret a vot, el 20% restant voten no, i això no passaria ni en el pitjor dels escenaris.

En conclusió, l’independència serà un camí llarg i ple d’entrebancs, però amb petits grans de sorra com el d’avui, amb perseverància, amb civisme, etc. estic segur que un dia aconseguirem aquest anhelat somni. És només qüestió de temps.

Com molts sabreu, anteriorment tenia un bloc escrit en català (Cara o Creu) dedicat al 100% a la borsa i que per diferents motius vaig anar deixant, sent el temps el principal motiu d’aquest fet juntament amb les ganes d’engegar un projecte personal i la dedicació que comporta.

Finalment, aquest projecte personal està a pocs mesos de veure llum, si no hi ha res de nou, espero que en dos/tres mesos estigui llest, i serà una xarxa social vertical o de nínxol de mercat, és a dir, relacionada específicament sobre un tema en concret. Per ara, podeu entrar al bloc que hem obert: movelip blog

Com podeu pensar, aquest nou bloc ja no estarà dedicat al 100% a la borsa com l’anterior, serà un bloc més de caire personal on la borsa hi seguirà tenint el seu espai, però on també es  tractaran molts més temes com poden ser internet, xarxes socials, managment, màrqueting i publicitat, etc.

Espero que sigui del vostre agrat, i que continueu donant la vostra opinió en els comentaris com sempre heu fet.